Tan sols és sabó amb aigua barrejada.
Les bombolles llueixen al matí
sota un sol que crema la pell mullada
i s’enlairen al cel fins a morir.
Tornem cansats a casa amb la mainada
que no paren i es volen divertir.
Dinarem i farem la migdiada
encara que els nens no vulguin dormir.
I després tornarem a començar
amb la gresca fins l’hora de sopar
sota els estels i la lluna que somriu.
I quan ja no puguin més, tancats els ulls,
els portaré als seus llitets amb orgull
desitjant que mai s’acabi aquest estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada