XX i XY es van conèixer en una discoteca de moda i
van intercanviar números de mòbil. A base de Guatsap van establir una relació
emocional estable basada en l’obsessió i el control de l’altre: missatges
respostos entre 1 i 5 segons, la cosa va bé; entre 10 i 30 segons, no em fas
cas; entre 30 segons i un minut, estàs amb un/a altre/a?; més d’un minut, em
suïcidaré si no em contestes.
La cosa anava
increïblement bé: tots dos van formalitzar la seva relació a Feisbuk i milers
de bons ciberamics es van alegrar per ells demostrant-ho amb comentaris enginyosos
de dubtosa ortografia.
Després dels primers mesos de missatges, festes i
sexe va arribar la primera crisi: les vacances d’estiu. Pobres! Ell volia anar
a la platja (xiringuitos, guiris borratxes,...) i ella volia anar a alguna
capital europea de moda (locals d’ambient, drogues de disseny, ...). Per sort
s’entenien massa bé com per a espatllar-ho: van decidir fer vacances per
separat.
El temps va passar i un dia, parlant per Escayp, ell
li va demanar matrimoni i ella, entre llàgrimes, va dir que sí. A la boda van
assistir tretze mil dos-cents quaranta-tres convidats a cent cinquanta euros el
cobert pagats pels pares que no veien el dia de treure-se’ls de sobre. Mentre
els nuvis es donaven el sí, milers de mòbils i tablets immortalitzaven
l’instant i les xarxes socials bullien amb l’esdeveniment.
Sis mesos més tard, asseguts al sofà, menjaven
patates fregides mentre veien un reality de rabiosa actualitat. Sense solta ni
volta, es van mirar l’un a l’altre i van veure amb horror el que estava
passant: XY tenia panxeta; XX, potes de gall; a XY li revenia el pebrot; a XX
l’alcohol li queia com una pedra a l’estómac.
Ja no eren joves!!!
Divorci fulminant.
XX es va operar i semblava una nina. XY va tornar al
gimnàs i lluïa abdominals de pedra. Tots dos van sospirar alleugerits: per poc,
per molt poc s’havien escapat d’haver de madurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada