dimarts, 6 de setembre del 2016

El vincle


Els protagonistes del relat s’havien d’estimar, però no podia ser. La seva atracció era sublim però els seus caràcters eren massa diferents i xocaven constantment.

Després d’acomiadar-se amargament, ell va aixecar el cap al cel sense creure que la seva història estigués escrita d’antuvi i, sense preàmbuls, em va demanar que li permetés canviar. Volia ser generós i somniador, volia saber viure els moments importants, valorar les coses intangibles: volia ser més com ella. Però llavors... Potser llavors ella ja no sentiria el mateix que sentia ara.

El dolor que em va transmetre em va paralitzar. Era tan real! Encara avui no sé com es va crear aquell vincle entre creador i creació, però després de rellegir el que havia escrit inconscientment, el pànic es va apoderar del meu esperit i vaig desar el document en una carpeta de l’escriptori que no he estat capaç de tornar a obrir.


Ivan Bonache, setembre 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada